2024 Autora: Brian Parson | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 15:00
Què és una arítmia
L’arítmia és una malaltia que reflecteix un grup heterogeni de problemes cardíacs. L’arítmia cardíaca es caracteritza per una activitat cardíaca irregular o alterada. L’arítmia pot ser una condició potencialment mortal que pugui causar la mort. Els ritmes cardíacs i les palpitacions anormals poden causar ansietat i molèsties, però també problemes greus com l’embòlia i la paràlisi. L’activitat cardíaca en estat normal es caracteritza per un ritme correcte, definit i constant de contraccions del múscul cardíac.
Tipus d’arítmia
Arítmies sinusals: el node sinusal és el conductor normal del ritme cardíac. Al nucli del node es generen impulsos elèctrics que a través del sistema de conducció del cor arriben a totes les cèl·lules del múscul cardíac. El node sinusal es troba a l’aurícula dreta i els trastorns que s’hi formen s’anomenen arítmies sinusals.
Arítmia sinusal: el ritme és irregular, amb períodes d’acceleració i desacceleració de la freqüència cardíaca. Es produeix en joves i s’associa amb el procés respiratori - respiratori arrítmia. Quan inspireu, el ritme cardíac s’accelera i, quan exhaleu, disminueix. L’arítmia sinusal en persones grans es deu més sovint a una malaltia del node sinusal.
Taquicàrdia sinusal: el ritme és correcte, la freqüència cardíaca supera els 100 batecs per minut. Es produeix en diverses condicions: estrès, fatiga, activitat física en persones que no s’han entrenat, prenen massa begudes tòniques, malalties del cor i malalties de la tiroide. La taquicàrdia també pot ser causada per medicaments. Quan la taquicàrdia sinusal és transitòria, no és un problema particular, però si es perllonga s’ha de buscar atenció mèdica.
Bradicàrdia sinusal: el ritme és correcte i la freqüència cardíaca és inferior a 60 batecs per minut. S’observa més sovint en persones sanes, en les quals predomina l’acció del sistema nerviós parasimpàtic: vagotonia i algunes condicions fisiològiques com el son. També es pot observar bradicàrdia en disminució de la funció tiroïdal, intoxicació i infart de miocardi.
Detenció sinusal: la formació d’impulsos al node sinusal temporalment o durant un determinat període de temps s’atura. En aquest cas, una altra part del cor es converteix en el líder del ritme sinusal, cosa que significa que apareix un ritme de reemplaçament. És possible que es produeixi una asistòlia: aturada cardíaca, que és perillosa i posa en perill la vida.
Síndrome del si malalt: pot aparèixer amb bradicàrdia o atacs de bradicàrdia seguits de taquicàrdia. Es tracta d’una arrítmia perillosa perquè pot provocar convulsions, falta d’aire, fatiga i fatiga fàcil.
Arítmia extrasistòlica: les extrasistoles són excitacions cardíaques prematures i contraccions posteriors. Les extrasistoles són causades per un augment de l’activitat en algunes parts del cor. Sovint són de naturalesa transitòria, però poden ser un presagi d’arítmies més greus.
Fibril·lació auricular: aquesta és la més freqüent arrítmia, una causa molt comuna d’hospitalització i trastorns de la qualitat de vida. S’observa una arítmia absoluta, amb els ventricles i les aurícules contraents a diferents freqüències. La fibril·lació auricular predisposa a insuficiència cardíaca i ictus. Dividit en:
1. Fibril·lació auricular recentment descoberta
2. Fibril·lació auricular recurrent: després de l'establiment de dos o més atacs es considera recurrent.
3. Fibril·lació auricular recurrent: l’arítmia s’atura espontàniament.
4. Fibril·lació auricular persistent: dura més d’una setmana.
5. Fibril·lació auricular permanent: inclou la fibril·lació auricular prolongada que dura més d’un any.
Símptomes de l’arítmia
Les queixes que s’observen durant arrítmia depenen del tipus d’arítmia. El batec del cor es fa sentir amb més freqüència. Els símptomes comencen sobtadament i amb un atac. Inclouen un batec del cor, una sensació de por i ansietat. Les manifestacions de arrítmia també depenen de la freqüència cardíaca.
Quan la freqüència cardíaca s’accelera, apareixen, a més dels batecs del cor, falta d’aire, fatiga fàcil i fatiga intensa. Es pot produir pèrdua de consciència, cosa que significa que la malaltia pot posar en perill la seva vida. Quan la freqüència cardíaca disminueix, no hi ha queixes específiques. En bradicàrdies més greus, es poden produir marejos i fatiga.
Diagnòstic de l’arítmia
Si se sospita de problemes cardíacs, s’ha de consultar immediatament amb un metge. L’especialista realitza un examen físic mesurant la freqüència cardíaca i, a continuació, li prescriu un electrocardiograma, ecocardiografia, cateterisme cardíac o proves electrofisiològiques.
Tractament de l’arítmia
En establir-se arrítmia es prescriu un curs de tractament, que depèn del tipus d’arítmia. Els agents antiarítmics s’utilitzen per controlar o prevenir l’arítmia. Hi ha diversos fàrmacs antiarítmics que es classifiquen segons el mecanisme pel qual afecten la cèl·lula del miocardi. L’aplicació d’electricitat és un altre mètode de tractament de les arítmies.
És una teràpia de xoc amb elèctrodes implantats. S’aplica un batec del cor, que passa externament o internament. La cauterització elèctrica és un mètode en què el tractament es realitza amb sondes fines que s’utilitzen per cartografiar l’activitat elèctrica dels vasos sanguinis circumdants. Un cop identificades les zones de conductivitat anormal, es tracten amb sondes de fred, calor, làser o elèctriques. Practicar exercici lleuger enforteix el cor.
Nutrició en arítmia
Els àcids grassos omega-3 són bons per al cor, per la qual cosa es recomana menjar peixos com salmó, arengades, sardines, verat i tonyina. El magnesi i el potassi són elements que donen suport a les funcions normals del cor. Contingut en iogurt fresc i formatge, verdures verdes, taronges, marisc, soja, cereals integrals. No es recomanen carns grasses, aliments pesats i fregits.
L’article és informatiu i no substitueix una consulta amb un metge.